dissabte 16 d’abril de 2011

Que què tenim?...

... Tenim "mig país" a l'atur.


Tenim un jovent que fa temps balla al descompàs del món.


Tenim una merda de "clase política" més preocupada per parlar de la crisi i altres pollades, marejant la perdiu, que de solucionar-la (o potser es que no és pot, però que ho diguin collons!)


Tenim retallades que ni el Messi les faria.


Tenim una societat, especialment en aquests temps, on els individús es preocupen més aviat per "lo meu" que per "lo de tots".


Tenim una verge negre, que cada dia entenc més per que la "tenim negre".


Tenim consultes estúpides, puntuals i esporàdiques del tipus: "-discupe, que hoy voy a preguntar a mis allegados si quieren continuar con usted o por el contrario le repudian i expresan su asco. Pero trànquilo, solo és para hacer el paripé, para que estén contentos y distraidos, nada vinculante. Como usted bien sabe, yo le necesito i luego le chuparé hasta el retruécano si hace falta. Lo típico de tirar la piedra i esconder la mano, ya sabe... "


Tenim un país que al passat ha volgut i pogut ser, però que, si no canviem RADICALMENT de discurs i manera de fer, com RADICAL han estat des de fa temps les circumstàncies vers nosaltres, MAI SERÀ.


Crec que m'estic tornant cada cop més apàtrida... ja que no veig el mau país per enlloc.


No és el que tenim, si no... què ens sobra????


O serà que estic amb febre i tot plegat son deliris????

dimecres 3 de novembre de 2010

NO PUC!!!

Fa dies em vaig fer una promesa: quan arribés el final de la temporada de Salats, desconectaria activament de castells (anar a diades, assaigs d'altres colles bàsicament) durant un temps, unes setmanetes. I no per desgast, cansament, o saturació de castells, no. Més que res era l'intenció d'aprofitar i posar al dia altres coses que he hagut de deixar a mitges o he deixat de fer durant la temporada.

Bé doncs, vet aqui un altre intent desmuntat personal. NO PUC! I menys com està la temporada!
Encara em pregunto el per què no hi era a Vilafranca per Tots Sants. Com poder desconectar si, a part de ser un malalt dels castells, va i et planten a plaça pepinus de la magnitut dels que s'han vist a Girona o Vilafranca. Com renunciar a veure a plaça castells inèdits en determinades Colles que estàn rebentant el seu sostre ara a final de temporada (Capgrossos, Sants, el Verds....).

Crec que tot plegat m'està fent recordar que ja m'havia oblidat del que és anar a plaça a veure altres colles actuar o a algun assaig a apendre i fer un cop de mà, i com guideixo fent-ho. Ja em toca!

En breu em conecto! No m'aguanto més!! A més, m'ho posen "a huevo"...

dilluns 18 d’octubre de 2010

NO HEM OBLIDAT....SOM CASTELLERS, SOM SALATS!!



Salats, el que hem fet es molt gran. Felicitats!

Encara estic digerint l'actuació. Tant de treball i a la fi aconseguir tanta felicitat salada no te preu. Però faig l'excercici de no nomès valorar el resultat a plaça, també tot el que ens ha comportat aquesta diada, es per estar orgullòs de la nostra colla. Els assaigs, plens de gent i proves magnífiques, ja han estat un gran preludi del que vindria desprès.

L'esforç particular de cadascú, disposat a donar-ho tot a disposició de la colla, les ganes de fer-ho ben fet, el sentiment i treball de cada un de nosaltres pel bé i alegria de tothom... fer una sola pinya... no oblidar, que som castellers i som salats.

De fet, valoro més la feina que hem fet al darrere. Sense aquest treball, la relativa tranquilitat que et dona anar a plaça amb els deures ben fets no hagués estat possible.

A plaça, com a la vida , podem encertar o podem fallar, riure o plorar, tocar el cel o caure... això es normal. El veritablement important és la manera com ho fas, com has arribat al moment clau, el procediment. Estic realment feliç de tot plegat!

Feliç de la feina, del resultat, i sobre tot d'haver vist reflectit a la nostra colla el misatge del emotiu video que vam passar el dia 8. Veig el que hem fet i estic veient el video! SOM CASTELLERS I SOM SALATS. Sabent això, no cal dir rés més, nomès actuar a assaig i a plaça.

Gràcies per tot!

PD- La temporada no ha acabat... jo tinc ganes de més!!!


dissabte 9 d’octubre de 2010

VIDEO III DIADA DELS SALATS DE SÚRIA



Divendres 8 d'octubre vam passar aquest video a l'assaig de Salats. Un video realitzat per tots els membres de la colla, que no mostra altre cosa que no sigui el que sabem i podem arribar a fer quan TOTS hi posem les màximes ganes, un bon treball de grup i el millor de tots nosaltres a disposició de la colla.

Felicitats i gràcies a tothom, tant als de sempre com els nous que van venir, pel bon assaig d'ahir, quin gust fer un assaig amb tanta gent!

Dimarts i divendres tornem-hi TOTS, que dissabte serà un gran dia!!!!

dijous 23 de setembre de 2010

NINGÚ NO FARÀ LA NOSTRA FEINA


Ens trobem en la recta final de la temporada salada, on arribem amb unes sensacions ... mmmm .... com dir-ho ?..... ¿?


Bé, analitzem el vagatge de la present temporada de forma correcta. Podrem veure que la colla s'ha "espavilat" en les actuacions d'aquest any i que, fins i tot de vegades, amb menys, hem fet més que l'any passat. Podríem dir que fins ara, veient aquest vagatge, podríem estar satisfets. Doncs bé, no acabo d'estar-ho ... ho intento i no em conformo "només" amb el fet fins ara ...


Necessitem més i més. Més feina, mes assaig, mes gent a l'assaig, mes compromís, mes ganes, creure més en la nostra il.lusió i el treball, i també tenir menys nerviosisme. Tot això per afrontar uns reptes en aquest final de temporada assequibles, i que amb aquest treball, assaig, gent, compromís, il.lusió i ganes que ens falten, no hauria de suposar un gran problema per la capacitat de la colla, i afrontar la Diada amb la tranquilitat del que té la feina feta.


Feina, és clar està, que ningú farà per nosaltres.


Ojo! Amb tot l'exposat, no estic dient que no tinguem compromís, treball o ganes, sé que n'hi ha. Simplement vinc a dir que, encara hem de donar més i més! Que ens sobri! Que no ens falti! Que no sigui per falta de ...


Aquí és on, cada un de nosaltres, tots necessaris, hem de donar el millor del nostre compromís, ganes, il.lusió, treball ... a cada assaig, cada prova, actuació, cada castell ... per així, encomanar els uns als altres de bones sensacions. Pensament positiu!


La colla (cada un de nosaltres) no pot escollir directament les seves circumstàncies, però la colla (una altra vegada, cada un de nosaltres) si pot escollir els seus pensaments (positius) i indirectament i, amb tota seguretat, donar-li forma a les seves circumstàncies.


Arriba la Diada de la Colla! És la nostra! Tots els dies de la temporada són importants, però, per a mi, la Diada és el nostre dia més especial, on hem de donar-ho tot. I m'agradaria que així ho fos per a tots. I per a mi la Diada comença avui mateix! (Per no dir que va començar ahir ...) Comença al proper assaig, i continua en el següent, i l'altre assaig també és Diada! Així fins al dia 16 d'Octubre, on simplement, anem a descarregar tot el que haguem treballat des d'avui mateix, si portem els deures fets ...


Vinga salats i salades!!! Apretem i que no sigui flor d'un sol dia!!!


Salut!!!