... Tenim "mig país" a l'atur. Tenim un jovent que fa temps balla al descompàs del món.
Tenim una merda de "clase política" més preocupada per parlar de la crisi i altres pollades, marejant la perdiu, que de solucionar-la (o potser es que no és pot, però que ho diguin collons!)
Tenim retallades que ni el Messi les faria.
Tenim una societat, especialment en aquests temps, on els individús es preocupen més aviat per "lo meu" que per "lo de tots".
Tenim una verge negre, que cada dia entenc més per que la "tenim negre".
Tenim consultes estúpides, puntuals i esporàdiques del tipus: "-discupe, que hoy voy a preguntar a mis allegados si quieren continuar con usted o por el contrario le repudian i expresan su asco. Pero trànquilo, solo és para hacer el paripé, para que estén contentos y distraidos, nada vinculante. Como usted bien sabe, yo le necesito i luego le chuparé hasta el retruécano si hace falta. Lo típico de tirar la piedra i esconder la mano, ya sabe... "
Tenim un país que al passat ha volgut i pogut ser, però que, si no canviem RADICALMENT de discurs i manera de fer, com RADICAL han estat des de fa temps les circumstàncies vers nosaltres, MAI SERÀ.
Crec que m'estic tornant cada cop més apàtrida... ja que no veig el mau país per enlloc.
No és el que tenim, si no... què ens sobra????
O serà que estic amb febre i tot plegat son deliris????
